CATALÀ ORIENTAL
Morfologia verbal
a) Morfema -o en la 1a persona del present d'indicatiu. canto
b) Morfema -i en la 1a, 2a i 3a persona del singular; i en la 3a del plural del present, el perfet, l'imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu. canti, cantis, canti, cantin; hagi cantat, hagis cantat...; cantés, cantessis...; hagués cantat, haguessis cantat...
Morfologia nominal
a) Possessius femenins: meva, teva, seva, meves, teves, seves.
b) Pèrdua de la nasal en els plurals proparoxítons: homes, joves
Díctic/Adverbi de lloc
aquí
Lèxic
noi/al·lot, mirall, escombra, sortir, galleda, treure, pagès, ...
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
CATALÀ OCCIDENTAL
Morfologia verbal
a) Morfema -e en la 1a persona del present d'indicatiu de la 1a conj. i sense morfema en la resta . cante, dorm
b) Morfema -e (1a conj.) i -a (2a i 3a conj.) en la 1a, 2a i 3a persona del singular; i en la 3a del plural del present, el perfet, l'imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu. cante,cantes...; dorma, dormes...; haja cantat, hages cantat...; cantara/cantés/cantàs, cantares/cantésses...; hagués/haguera cantat, hagueres/haguesses cantat...
Morfologia nominal
a) Possessius femenins: meua, teua, seua, meues, teues, seues.
b) Antics plurals proparoxítons: hòmens, jóvens
Díctic/Adverbi de lloc
ací
Lèxic
xic, espill, granera, eixir, poal, traure, llaurador, ...