ELS TRETS MÉS USUALS PER A JUSTIFICAR LA VARIETAT GEOGRÀFICA

ELS TRETS MÉS USUALS PER A JUSTIFICAR LA VARIETAT GEOGRÀFICA

CATALÀ ORIENTAL
Morfologia verbal
a) Morfema -o en la 1a persona del present d'indicatiu. canto

b) Morfema -i en la 1a, 2a i 3a persona del singular; i en la 3a del plural del present, el perfet, l'imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu. canti, cantis, canti, cantin; hagi cantat, hagis cantat...; cantés, cantessis...; hagués cantat, haguessis cantat...

Morfologia nominal
a) Possessius femenins: meva, teva, seva, meves, teves, seves.

b) Pèrdua de la nasal en els plurals proparoxítons: homes, joves

Díctic/Adverbi de lloc
aquí

Lèxic
noi/al·lot, mirall, escombra, sortir, galleda, treure, pagès, ...
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________

CATALÀ OCCIDENTAL
Morfologia verbal
a) Morfema -e en la 1a persona del present d'indicatiu de la 1a conj. i sense morfema en la resta . cante, dorm

b) Morfema -e (1a conj.) i -a (2a i 3a conj.) en la 1a, 2a i 3a persona del singular; i en la 3a del plural del present, el perfet, l'imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu. cante,cantes...; dorma, dormes...; haja cantat, hages cantat...; cantara/cantés/cantàs, cantares/cantésses...; hagués/haguera cantat, hagueres/haguesses cantat...

Morfologia nominal
a) Possessius femenins: meua, teua, seua, meues, teues, seues.

b) Antics plurals proparoxítons: hòmens, jóvens

Díctic/Adverbi de lloc
ací

Lèxic
xic, espill, granera, eixir, poal, traure, llaurador, ...

Varietats diatòpiques (geogràfiques)

Aquest quadre resumeix els principals trets diferenciadors de les varietats diatòpiques (visibles en un text escrit). Pel que fa a l'examen, t'interessa sobretot distingir els dos blocs dialectals del català: català oriental (que inclou català central i balear) i català occidental (que inclou nord-occidental i valencià).

VARIACIÓ DIATÒPICA (a nivell escrit)

     BLOC ORIENTAL                             BLOC OCCIDENTAL

CATALÀ CENTRAL	BALEAR	CATALÀ NORD-OCCIDENTAL	VALENCIÀ GENERAL
Morfema –o en la 1a persona del present d’indicatiu (1a, 3a i alguns de la 2a conjugació)	Morfema Ø en la 1a persona del present d’indicatiu Morfemes–am, -au en la 1a i 2a plural del present d’indicatiu (1a conjugació)	Morfema –o en la 1a persona del present d’indicatiu (1a, 3a i alguns de la 2a conjugació)	Morfema –e en la 1a persona del present d’indicatiu de la 1a conjugació i morfema Ø en la resta (excepte valencià septentrional)
Morfema –i en les tres persones del singular i 3a plural del present de subjuntiu	Morfema –i en les tres persones del singular i 3a plural del present de subjuntiu	Morfema–i en les tres persones del singular i 3a plural del present de subjuntiu	Morfema –e (1a conjugació) -a (2a i 3a conjugació) en les tres persones del singular i 3a plural del present de subjuntiu
Morfema –és en el Pretèrit Imperfet de Subjuntiu	Morfema –às en el Pretèrit Imperfet de Subjuntiu	Morfema –és en el Pretèrit Imperfet de Subjuntiu	Morfema –ar en el Pretèrit Imperfet de Subjuntiu
Morfema –em, -eu en la 1a persona i 2a persona del plural del present d’indicatiu	Morfema –am, -au en la 1a persona i 2a persona del plural del present d’indicatiu	Morfema –em, -eu en la 1a persona i 2a persona del plural del present d’indicatiu	Morfema –em, -eu en la 1a persona i 2a persona del plural del present d’indicatiu
L’hi, la hi, els hi, les hi, n’hi (quan equivalen a li’l, li la, li’ls, li les, li’n)	L’hi, la hi, els hi, les hi, n’hi (quan equivalen a li’l, li la, li’ls, li les, li’n)	L’hi, la hi, els hi, les hi, n’hi (quan equivalen a li’l, li la, li’ls, li les, li’n)	Li’l, li la, li’ls, li les, li’n
el, la, els, les	es, sa, sos, ses	el, la, els, les	el, la, els, les
Meva, teva, seva	Meva(meua, teva (teua), seva (seua)	Meua, teua, seua	Meua, teua, seua
aquí	aquí	aquí	ací (valencià central) /aquí (valencià septentrional, meridional, Dénia...)