reflexions

Un país sense política pròpia no és un país propi. És un tros del país dels altres [...].

Si no patírem tanta carència de país, no en caldria cap, de nacionalisme, però sí que en cal: almenys per a compensar el dèficit [...].
Joan Francesc Mira

POLÍTICA
[...] tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.

TEMPS
Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.

JOAN FUSTER Diccionari per a ociosos

dilluns, de gener 07, 2019

Varietats diatòpiques (geogràfiques)

Aquest quadre resumeix els principals trets diferenciadors de les varietats diatòpiques (visibles en un text escrit). Pel que fa a l'examen, t'interessa sobretot distingir els dos blocs dialectals del català: català oriental (que inclou català central i balear) i català occidental (que inclou nord-occidental i valencià).


VARIACIÓ DIATÒPICA (a nivell escrit)

     BLOC ORIENTAL                             BLOC OCCIDENTAL
CATALÀ CENTRAL
BALEAR
CATALÀ NORD-OCCIDENTAL
VALENCIÀ GENERAL
Morfema –o en la 1a persona del present d’indicatiu (1a, 3a i alguns de la 2a conjugació)
Morfema Ø en la 1a persona del present d’indicatiu
Morfemes–am, -au en la 1a i 2a plural del present d’indicatiu (1a conjugació)
Morfema –o en la 1a persona del present d’indicatiu (1a, 3a i alguns de la 2a conjugació)
Morfema –e en la 1a persona del present d’indicatiu de la 1a conjugació i morfema Ø en la resta (excepte valencià septentrional)
Morfema –i en les tres persones del singular i 3a plural del present de subjuntiu
Morfema –i en les tres persones del singular i 3a plural del present de subjuntiu
Morfema–i en les tres persones del singular i 3a plural del present de subjuntiu
Morfema –e (1a conjugació) -a (2a i 3a conjugació) en les tres persones del singular i 3a plural del present de subjuntiu
Morfema –és en el Pretèrit Imperfet de Subjuntiu
Morfema às en el Pretèrit Imperfet de Subjuntiu
Morfema –és en el Pretèrit Imperfet de Subjuntiu
Morfema ar en el Pretèrit Imperfet de Subjuntiu
Morfema –em, -eu en la 1a persona i 2a persona del plural del present d’indicatiu
Morfema –am, -au en la 1a persona i 2a persona del plural del present d’indicatiu
Morfema –em, -eu en la 1a persona i 2a persona del plural del present d’indicatiu
Morfema –em, -eu en la 1a persona i 2a persona del plural del present d’indicatiu
L’hi, la hi, els hi, les hi, n’hi (quan equivalen a li’l, li la, li’ls, li les, li’n)
L’hi, la hi, els hi, les hi, n’hi (quan equivalen a li’l, li la, li’ls, li les, li’n)
L’hi, la hi, els hi, les hi, n’hi (quan equivalen a li’l, li la, li’ls, li les, li’n)
Li’l, li la, li’ls, li les, li’n
el, la, els, les
es, sa, sos, ses
el, la, els, les
el, la, els, les
Meva, teva, seva
Meva(meua, teva (teua), seva (seua)
Meua, teua, seua
Meua, teua, seua
aquí
aquí
aquí
ací (valencià central) /aquí (valencià septentrional, meridional, Dénia...)