GUIA DE RESPOSTES PER A L'APARTAT DE COMPRENSIÓ DEL TEXT

Model de respostes
Comprensió del text

1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text. El tema és el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim. Ha de ser un enunciat breu que condense el contingut del text.
*Després de formular una proposta de tema, planteja't si realment es correspon amb l'assumpte principal del text.
*Intenta expressar-lo en un sintagma nominal.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 6 línies. Resumir consisteix a reduir. Es tracta d'aconseguir reproduir fidelment el contingut del text.
*Planteja't quina informació és essencial i quina és accessòria.
*No copies literalment.
*Evita les expressions pròpies de l'estil de l'autor.
*Evita fer citacions al text.
*Evita les marques de modalització pròpies (el teu text-resum ha de ser objectiu respecte del que diu el text-mare). Per tant, la veu (el locutor) del resum ha de ser externa; 3a persona.
*Evita les redundàncies del tipus “el text diu...”, l'autor diu...”
3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponent que apareixen al text. Es tracta d'identificar i de justificar amb exemples, el tipus de text. Cal dir que hi ha moltes maneres d’organitzar un text i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar en la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals:
Expositius (introducció, desenvolupament i conclusió). Exemples: Diccionaris, conferències…
Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: Articles d’opinió, columna periodística, ressenya crítica, assaig…
Narratius (literaris: introducció, nus i desenllaç; periodístics: piràmide invertida). Exemple: literaris (conte, novel·la, rondalla), no literaris (notícia, crònica, reportatge).
Descriptius (de les característiques generals a les específiques, de dalt a baix…). Exemple: Descripcions de personatges, d’ambients, d’estris, d’escenaris…
Instructius (apartats, capítols, passos a seguir). Exemple: receptes de cuina, regles d’un joc…
Predictius (diferents formes segons els textos: horòscops, prediccions meteorològiques…)
* Recorda que pots trobar textos que no s'ajusten només a un tipus de text, de fet és el més habitual.
4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text. Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors conegut. En general, és propi del canal oral. Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text. (revisa la pàgina 192 del llibre).
Pel que fa la varietat geogràfica, podràs trobar alguna d'aquestes característiques: MORFOLOGIA Plurals antics: hòmens, jóvens (occidental) Plurals evolucionats: homes,joves (oriental); Possessius femenins amb vocal -u-: meua, teua, seues, ... (occidental); possessius femenins amb -v-: meva, teva, seves, ... (oriental) Díctic espacial ací (occidental); díctic espacial aquí (oriental) 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e: canto/cante (occidental); 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o (-u)/-i o sense terminació : canto(u)/canti, cant (oriental); Increment incoatiu verbal en -ix: servix (occidental); Increment incoatiu en -eix: serveix(oriental); Subjuntius en -i : PRESENT: miri, vinguin (oriental) IMPERFET: tinguessin (oriental) LÈXIC Lèxic propi: espill, xic, granera, poal, arena, melic, eixir (occidental) Lèxic propi: mirall, noia, escombra, galleda, sorra, llombrígol, sortir (oriental).
* Recorda que hi ha algunes característiques més fiables que altres, les més fiables són les de morfologia verbal, els possessius femenins i alguna de lèxic (eixir: occidental).
5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc. Es tracta d'identificar els recursos estilístics: metàfora, comparació, metonímia, hipèrbole, ... Així com els recursos tipogràfics: tipus de lletra diferent (per exemple la cursiva), cometes, ... Els recursos tipogràfics poden indicar ironia, matisos de significat, canvi de registre o de codi, títol d'algun article, discurs reportat en estil directe, ...
6. Identifica les veus del discurs. El locutor és la veu que condueix el text. Si el text és narratiu se'n sol dir narrador (pot ser narrador intern: si participa de l'acció del text; narrador extern: si no participa de l'acció del text). Si el text és argumentatiu el locutor sol ser una veu en primera persona identificable amb l'autor. I si fóra un text poètic es tractaria d'una veu lírica o jo poètic. Si el locutor s'adreça a algú i les marques lingüístiques apareixen en el tex, aquell a qui s'adreça és l'al·locutari. A més a més, de vegades apareixen al text altres veus diferents de la del locutor; aquestes altres veus són els enunciadors. (El discurs dels enunciadors pot ser intercalat de manera directa: es reprodueixen les paraules literalment; o de manera indirecta: el locutor modifica l'enunciat.) El text pot fer referència a altres textos (cançons, refranys, ...) del coneixement compartit; és el recurs de la intertextualitat.
* Recorda que en el discurs (dins del text) no poden haver-hi persones. Per tant, podem parlar de personatges, locutor, veu narrativa o narrador, jo poètic; però no, d'escriptor, poeta, autor,etc. (quan estigues referint-te al text).
* Recorda per tant, que el narrador no és mai l'autor del text.
7. Identifica i justifica les marques de modalització del text. La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament parlem d'un discurs subjectiu. Un text modalitzat, doncs, mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte d'allò que diu. Els recursos modalitzadors els tens en el llibre, pàg. 244.

PREGUNTES PAU LITERATURA

PROVES PAU     CURS 2019-20

PREGUNTES PAU LITERATURA

La plaça del Diamant, MERCÈ RODOREDA

Aquestes són les possibles preguntes de l'examen parcial de literatura sobre La plaça del Diamant i la narrativa. Aquest parcial pertany a la primera part del 3r bloc de l'examen PAU: Expressió i reflexió crítica. Aquesta part consta d'un breu text de la novel·la (5-8 línies) amb dues preguntes; una sobre l'anàlisi de l'obra (3.a) i una altra sobre la contextualització (3.b)

PREGUNTA 3.a) ANÀLISI DE L'OBRA/FRAGMENT

A) RESPECTE AL CONTINGUT O A LA TEMÀTICA

1. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l'obra? (època i espais)

2. Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra (es triaran moments especialment significatius quant al desenvolupament de l'estructura de l'obra).

3. Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l'obra?

4. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?

B) RESPECTE A LA FORMA

1. Descriu les característiques de la veu narrativa en La plaça del Diamant. Relaciona-les amb les que pugues trobar en aquest fragment.

2. Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels símbols en  La plaça del Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de l'obra.

3. En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent. 

PREGUNTA 3.b) RELATIVA A LA CONTEXTUALITZACIÓ

Aquesta pregunta ha de partir de la consideració de les dates d'escriptura de l'obra. Entenem que l’obra de Rodoreda es vincula al període de postguerra.

A) RESPECTE AL CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI PROPI DE L'OBRA I A LA UBICACIÓ D'AQUESTA EN LA TRAJECTÒRIA DE L'AUTORA

1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autora (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

3. Quines característiques generals presenta el gènere (la narrativa) en el context d'escriptura de l'obra?

4. Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra (dins el gènere)? (mínim 2 autors/es). Aporta algunes dades sobre l'escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

5. Quins altres models o corrents trobem en el context de l'obra (dins el gènere)? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s'inscriu l'obra.

B) RESPECTE AL CONTEXT POSTERIOR AL CONTEXT PROPI DE L’OBRA

1. Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? Quines característiques presenta?

2. Quins autors o autores destaquen en el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? (mínim 2 autors/es). Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor o autora del fragment?

C) RESPECTE A TOT EL PERÍODE (POSTGUERRA I ACTUAL)

1. És destacada la presència d'autores en el context d'escriptura de La plaça del Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores (novel·listes, poetes, autores de teatre o assagistes) que destaquen en el període que va de la postguerra a l'actualitat (es demanarà esmentar un mínim de 4 autores, vinculades almenys a dos dels gèneres).

Context històric i cultural: literatura de postguerra L’ÈPOCA

Context històric i cultural: literatura de postguerra L’ÈPOCA 

El període inclou des de la fi de la Guerra Civil en el 39 fins a la mort del dictador 75: quaranta anys de dictadura del general Franco.
El 1936, una part de l’exèrcit espanyol es va alçar contra el govern legítim de la II República. Començà així la Guerra d’Espanya (Guerra Civil) entre els republicans i els feixistes de les forces rebels. Dura, aquesta guerra, fins a l’any 39. Acabada la guerra, començà al país una nova etapa per a la vida política, socioeconòmica i cultural, marcada per la repressió contra els vençuts i la imposició d’un règim no democràtic, d’ideologia feixista.

repercussions
-Els escriptors i escriptores que no eren afins al règim o que escrivien en català només tingueren tres opcions: l’exili, el silenci (exili interior) o escriure en castellà.
-La dictadura de Franco va reprimir les cultures i les llengües no castellanes, en un exercici clar d’intolerància i d’intransigència.
-També es van reprimir altres llibertats: d’associació, d’opinió, de manifestació, etc.
Per tant, els fets històrics van trencar la continuïtat de la literatura en català.

MARIA MERCÈ MARÇAL(1952 - 1998)
Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida. 
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. 

etapes
1a etapa, només acabada la guerra. foren els anys més durs de la repressió franquista. Es viu amb por i fam. Es censuren totes les expressions que no siguen en castellà i afins al règim.
2a etapa, quan s’acaba la Segona Guerra Mundial (1945), bloqueig al règim dictatorial.
3a etapa, a partir dels anys 50, el pacte amb els EUA fa possible el reconeixement del règim a l’exterior.
4a etapa, continuació de l’anterior i la dècada dels 60, l’obertura al món activa l’economia, accelera la industrialització i l’èxode del camp a les ciutats. Augmenta el poder adquisitiu i creix el consum. i el turisme. Suposà un trasbals per a la societat puritana (Església catòlica).
5a etapa, dècada dels 60, manifestacions d’oposició a la dictadura i comença la represa de les cultures diferents a l’espanyola. La Nova Cançó.
"L'estaca" Lluís Llach
"Què volen aquesta gent?" Maria del Mar Bonet 
6a etapa, en 1969, s’aguditza la crisi del règim pel contrats d’una economia dinàmica amb les estructures polítiques totalitàries.
7a etapa, la tardor de 1975 mor Franco i comença la transició cap a la democràcia.

(extret i modificat de Paraules i lletres de l'editorial Marfil)

Mercè Rodoreda i el context de La plaça del Diamant

CONTINGUTS - LITERATURA (1a avaluació - narrativa)

La plaça del Diamant - Mercè Rodoreda

Contextualització de l’obra

1. La narrativa de postguerra (fins als anys 70). Altres corrents narratius
2. Trajectòria de Mercè Rodoreda, etapes. (fer referència a La plaça del Diamant)
3. Altres autors/autores: Enric Valor, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany.
4. La narrativa dels 70 a l’actualitat. 
5. Autors/autores posteriors: Quim Monzó, Montserrat Roig.
6. Presència d’autores en la literatura de postguerra. Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Maria Beneyto, Maria Mercè Marçal.

Anàlisi de l’obra/fragment

1. Marc espaciotemporal de l’obra. Referents.
2. Argument de la novel·la, estructura interna.
3. Personatges principals. Natàlia, Quimet, Antònio
4. Temàtica principal i altres temàtiques.
5. La veu narrativa. Monòleg autobiogràfic.
6. Els símbols: coloms, balances, embut, ganivet.
7. Característiques de la novel·la psicològica.

ESTRUCTURA DE L'EXAMEN PAU

 

1. Estructura de l’examen PAU

L’examen constarà de tres parts: 1. Comprensió del text  2. Anàlisi lingüística del text 3. Expressió i reflexió crítica.

Aquesta prova pararà atenció sobre: l’habilitat de comprensió lectora (part 1), el coneixement i l’ús reflexiu del model lingüístic de referència (part 2) i l’habilitat d’expressió escrita (part 3). Incorpora també continguts d’història de la literatura (ss. xx-xxi), però posats al servei de la comprensió dels textos literaris i de l’expressió. 

1.1. Comprensió del text 

Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. 

Les preguntes seran del tipus següent: 

1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text. 

2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. 

3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. 

4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text. 

5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc. 

6. Identificar les veus del discurs. 

7. Identificar i justificar les marques de modalització del text. 

Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text. 

Puntuació: 3 punts a) (1 punt) b) (1 punt) c) (0’5 punts) d) (0’5 punts) 

1.2. Anàlisi lingüística del text 

Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents: 

1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”). 

2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present). 

3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi). 

4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text. 

Puntuació: 3 punts a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, convé deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta. b) (1 punt) c) (1 punt) 

1.3. Expressió i reflexió crítica 

El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. Aquest bloc consta de dos apartats, en el primer, s’hi faran 2 preguntes (cada pregunta valdrà 1 punt). L’extensió de les respostes estarà al voltant d’unes 75-80 paraules per pregunta. Les preguntes partiran d’un fragment breu (al voltant de 5-10 línies) d’un dels textos seleccionats amb la identificació de l’autoria i el títol de l’obra completa. La primera pregunta se centrarà en la descripció i el comentari d’aspectes formals (recursos, figures retòriques, tècniques, estil, model genèric…) o dels continguts (temes, argument, característiques dels personatges, espai, temps…) de l’obra/fragment. La segona se centrarà en la contextualització i atendrà la relació de l’obra/fragment amb l’autor (la seua trajectòria o etapes i les característiques pròpies), amb el context històric i/o amb el context literari (models, corrents, subgèneres propis de cada gènere o altres autors destacats del gènere durant el període 1939-actualitat).

El segon apartat consta d’una ​qüestió oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc. 

Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc. 

Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc. 

Puntuació: 4 punts a) (2 punts) b) (2 punts) 

2. Criteris generals d’avaluació

Criteris de valoració de l’expressió escrita En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica. 

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.