PROPOSTA TEMA 5

Com sempre, açò és només una proposta per si necessites més informació (tot i que la informació que tens en el llibre de text és ben concreta i escaient); i recorda que el més interessant és que crees el teu propi text.

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
Quim Monzó (Barcelona, 1952) és autor d’uns quants llibres de contes1, alguns excepcionals, en els quals no ha usat mai aquella llengua ortopèdica que va convertir bona part de la literatura catalana en un cadàver encarcarat. La millor referència de la seua narrativa curta la tenim en Vuitanta-sis contes (1999).
Els contes de Quim Monzó sorprenen i pertorben. La seua lectura permet advertir el rigor de l’autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. Cada una de les paraules que escriu Quim Monzó és insubstituïble i fascinadora. La seua prosa captiva perquè no tendeix a l'ornament ni a la retòrica, sinó perquè cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre, assolint d'aquesta manera la restitució del seu valor original; així, les frases fetes deixen de ser tòpiques. Es pot dir que la prosa de Monzó és tan inimitable com la de tots els grans escriptors.
Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com pel que es fixa en els trasbalsos i les contrarietats que ha de patir i superar un individu solitari per aconseguir qualsevol companyia. Monzó fa que les històries esquiven qualsevol temptació melodramàtica i, optant per una mirada violenta i seca, narra els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor amb fredor.
Un altre fil temàtic és el que converteix la narració en una guia contemporània de la vida exasperada d’una gran ciutat. La solitud, la desesperança, l'avorriment i els actes incomprensibles i rutinaris de cada dia queden reproduïts en les voltes que peguen els personatges de Monzó entre les cares anònimes dels veïns dels carrers i els clients dels bars, insegurs i a la recerca de no se sap ben bé quina il·lusió. Aquests camins sense rumb que emprenen els protagonistes de molts de contes de Monzó solen convertir-se en una barreja indefinida de ritu i joc. Són estratègies per a retardar la bogeria i la desolació.
Un altre grup temàtic és la faula moral, així com els que exploren l’activitat d'escriure i crear, les paradoxes, les ambigüitats i els enigmes que acompanyen l’acte de fer literatura.
Els seus contes admeten diverses lectures perque Quim Monzó ha tingut el suficient respecte pel lector per traçar múltiples i desconcertants camins.
[400 paraules]
1 Self Service. Barcelona: Iniciativas Editoriales SA, 1977.
Uf, va dir ell. Barcelona: Quaderns Crema, 1978.
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Barcelona: Quaderns Crema, 1980.
L'illa de Maians. Barcelona: Quaderns Crema, 1985.
Hotel Intercontinental. Barcelona: Quaderns Crema, 1991.
El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema, 1993.
Guadalajara. Barcelona: Quaderns Crema, 1996.
Vuitanta-sis contes. (Uf, va dir ell, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perquè de tot plegat i Guadalajara). Barcelona: Quaderns Crema, 1999.
El millor dels mons. Barcelona: Quaderns Crema, 2001.
Tres Nadals. Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
http://www.vilaweb.tv/?video=5361
http://www.vilaweb.tv/?video=5019
http://www.tv3.cat/videos/395459/Quim-Monzo
http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=27
http://images.google.com/images?hl=ca&source=hp&q=quim+monz%C3%B3&gbv=2&aq=0&oq=Quim+

PROPOSTA DE TEMA 4

T. 4. Què destacaries de la narrativa que va dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

Aquest període que inclou l'actualitat està marcat per la fi de la dictadura i l'establiment de la democràcia. Aquests fets representen per al català, passar de la repressió i la censura; al reconeixement constitucional i la incorporació a les escoles. Així, es produeix una millora considerable en la literatura, i especialment en la narrativa, caracteritzada per l'augment de públic lector, per la consolidació de la infraestructura editorial, per l'eclosió d'autors i per la diversitat de tendències i temes.

Pel que fa a les tècniques narratives destaca una primera etapa en què predomina la narrativa de trencament, ben allunyada de les tècniques narratives clàssiques on la preocupació rau en la forma més que en el contingut i tracta sobre formes de rebel·lia, moltes vegades, en ambients urbans amb personatges joves que cerquen una fugida. Posteriorment, però, es recuperen les formes narratives més clàssiques i torna la narrativa de gènere, amb autors com Ferran Torrent. Mentre que altres autors, com Jesús Moncada o Montserrat Roig, s'interessen per rescatar temps perduts mitjançant una literatura d'evocació o de memòria.

Finalment, els últims anys s'han caracteritzat per la diversitat de temàtiques i estils; en un context d'èxit de vendes; i de difusió de la nostra literatura arreu del món, amb representants com Jaume Cabré o Quim Monzó. És a dir, en definitiva, que el panorama de la narrativa actual és propi d'una literatura normalitzada. 

(229 paraules)