reflexions

Un país sense política pròpia no és un país propi. És un tros del país dels altres [...].

Si no patírem tanta carència de país, no en caldria cap, de nacionalisme, però sí que en cal: almenys per a compensar el dèficit [...].
Joan Francesc Mira

POLÍTICA
[...] tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.

TEMPS
Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.

JOAN FUSTER Diccionari per a ociosos

dilluns, de desembre 16, 2019

dissabte, de desembre 14, 2019

BENVOLGUT, Manel


dimarts, de desembre 10, 2019


TREBALL DE LECTURA VOLUNTÀRIA - Ara que estem junts - Roc Casagran

  1. FITXA TÈCNICA

  1. Títol de l’obra.
  2. Autor/a.
  3. Autor/a de les il·lustracions (si n’hi ha).
  4. Editorial i col·lecció.
  5. Lloc i data de publicació.
  6. Nombre de pàgines.
  7. I.S.B.N.

  1. FITXA LITERÀRIA

  1. Resumeix breument l’argument de l’obra (vint línies màxim).
  2. Parla breument sobre el tema. En quantes parts està dividida l’obra?
  3. Digues en quina època se situa l’acció, quina és la duració de la història (un mes, un any, unes hores... ), quin és el lloc on transcorre l’acció (espais oberts, tancats, reals, imaginaris...)
  4. Comenta les referències literàries de la novel·la.
  5. Què destacaries de les veus narratives?
  6. Fes una descripció física i psicològica dels personatges principals.
  7. Busca algun exemple de descripció, un altre de narració i un altre de diàleg i transcriu-los.
  8. Quin tipus de llenguatge utilitza l’emissor, col·loquial o culte? Extrau-ne alguns exemples.
  9. Escriu vint-i-cinc paraules desconegudes o d’ortografia dificultosa amb el seu significat (no has de posar la traducció al castellà, sinó el significat de la paraula, el qual trobaràs en un diccionari, no en un vocabulari).

  1. FITXA INTERPRETATIVA

  1. Fes una ressenya de l’obra.
  2. Fes un resum del moment de la història que més t’ha agradat.
  3. Modifica el final, si aquest t’agrada, modifica el principi o la part central.
  4. Busca un altre títol per a l’obra.

TREBALL VOLUNTARI: LA IDEA DE L’EMIGRANT. Enric Valor


   1. FITXA TÈCNICA

           Títol de l’obra.
           Autor/a.
           Autor/a de les il·lustracions (si n’hi ha).
           Editorial i col·lecció.
           Lloc i data de publicació.
           Nombre de pàgines.
           I.S.B.N.

    2. FITXA LITERÀRIA

        ◦ Parla breument sobre el tema.
        ◦ Resumeix breument l’argument de l’obra (10 línies).
        ◦ En quantes parts està dividida l’obra?
        ◦ Digues en quina època se situa l’acció, quina és la duració de la història (un mes, un any, unes hores... ), comenta el temps de la narració (alteracions d’ordre i de durada), quin és el lloc on transcorre l’acció (espais oberts, tancats, reals, imaginaris...)
        ◦ Comenta la veu narrativa (tipus de narrador) i el predomini de l’estil indirecte. Posa’n exemples.
        ◦ Fes una descripció física i psicològica dels personatges principals.
        ◦ Busca algun exemple de descripció, un altre de narració i un altre de diàleg i transcriu-los.
        ◦ Quin tipus de llenguatge utilitza l’autor, col·loquial o culte? Extrau-ne alguns exemples.
        ◦ Escriu vint-i-cinc paraules desconegudes o d’ortografia dificultosa amb el seu significat (no has de posar la traducció al castellà, sinó el significat de la paraula, el qual trobaràs en un diccionari, no en un vocabulari).

    3. FITXA INTERPRETATIVA

    • Fes una crítica personal de l’obra.
    • Comenta la idea de la influència del medi i l’herència “Vicent –no podia ser altrament, cosa de naixença- era un home indelicat, sexualment egoista.”
    • Una de les característiques de la narrativa d’Enric Valor és la riquesa del seu lèxic. Argumenta aquesta afirmació amb exemples de la novel·la.
    • Redacta un text des d’un punt de vista crític sobre la diglòssia que apareix en la novel·la.
    • Explica què vol dir: “ara ja coneixia Virgili” (cap. XVI)
    • Compara la descripció de Bernat tornat d’Amèrica, amb la descripció de l’indiano que esperaven al poble. (cap. XVIII)
    • Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor. Exemplifica-les amb dades concretes de la novel·la.
    • Narra una situació semblant a la del text d’Enric Valor que hages vist en una pel·lícula o que hages llegit. (150 paraules)
    • Busca un altre títol per a l’obra.

dissabte, de novembre 23, 2019


dimarts, d’octubre 29, 2019

PREGUNTES PAU LITERATURA

PROVES PAU     CURS 2019-20
PREGUNTES PAU LITERATURA

La plaça del Diamant, MERCÈ RODOREDA

Aquestes són les possibles preguntes de l'examen parcial de literatura sobre La plaça del Diamant i la narrativa. Aquest parcial pertany a la primera part del 3r bloc de l'examen PAU: Expressió i reflexió crítica. Aquesta part consta d'un breu text de la novel·la (5-8 línies) amb dues preguntes; una sobre l'anàlisi de l'obra (3.a) i una altra sobre la contextualització (3.b)

PREGUNTA 3.a) ANÀLISI DE L'OBRA/FRAGMENT

A) RESPECTE AL CONTINGUT O A LA TEMÀTICA

  1. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l'obra? (època i espais)

  1. Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra (es triaran moments especialment significatius quant al desenvolupament de l'estructura de l'obra).

  1. Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l'obra?

  1. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?

B) RESPECTE A LA FORMA

  1. Descriu les característiques de la veu narrativa en La plaça del Diamant. Relaciona-les amb les que pugues trobar en aquest fragment.

  1. Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels símbols en  La plaça del Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de l'obra.

  1. En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent. 


PREGUNTA 3.b) RELATIVA A LA CONTEXTUALITZACIÓ
Aquesta pregunta ha de partir de la consideració de les dates d'escriptura de l'obra. Entenem que l’obra de Rodoreda es vincula al període de postguerra.

A) RESPECTE AL CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI PROPI DE L'OBRA I A LA UBICACIÓ D'AQUESTA EN LA TRAJECTÒRIA DE L'AUTORA

  1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

  1. Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autora (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

  1. Quines característiques generals presenta el gènere (la narrativa) en el context d'escriptura de l'obra?

  1. Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra (dins el gènere)? (mínim 2 autors/es). Aporta algunes dades sobre l'escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

  1. Quins altres models o corrents trobem en el context de l'obra (dins el gènere)? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s'inscriu l'obra.


B) RESPECTE AL CONTEXT POSTERIOR AL CONTEXT PROPI DE L’OBRA

  1. Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? Quines característiques presenta?

  1. Quins autors o autores destaquen en el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? (mínim 2 autors/es). Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor o autora del fragment?


C) RESPECTE A TOT EL PERÍODE (POSTGUERRA I ACTUAL)

  1. És destacada la presència d'autores en el context d'escriptura de La plaça del Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores (novel·listes, poetes, autores de teatre o assagistes) que destaquen en el període que va de la postguerra a l'actualitat (es demanarà esmentar un mínim de 4 autores, vinculades almenys a dos dels gèneres).

dimarts, d’octubre 22, 2019

Context històric i cultural: literatura de postguerra L’ÈPOCA

Context històric i cultural: literatura de postguerra L’ÈPOCA 

El període inclou des de la fi de la Guerra Civil en el 39 fins a la mort del dictador 75: quaranta anys de dictadura del general Franco.
El 1936, una part de l’exèrcit espanyol es va alçar contra el govern legítim de la II República. Començà així la Guerra d’Espanya (Guerra Civil) entre els republicans i els feixistes de les forces rebels. Dura, aquesta guerra, fins a l’any 39. Acabada la guerra, començà al país una nova etapa per a la vida política, socioeconòmica i cultural, marcada per la repressió contra els vençuts i la imposició d’un règim no democràtic, d’ideologia feixista.

repercussions
-Els escriptors i escriptores que no eren afins al règim o que escrivien en català només tingueren tres opcions: l’exili, el silenci (exili interior) o escriure en castellà.
-La dictadura de Franco va reprimir les cultures i les llengües no castellanes, en un exercici clar d’intolerància i d’intransigència.
-També es van reprimir altres llibertats: d’associació, d’opinió, de manifestació, etc.
Per tant, els fets històrics van trencar la continuïtat de la literatura en català.

MARIA MERCÈ MARÇAL(1952 - 1998)
Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida. 
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. 

etapes
1a etapa, només acabada la guerra. foren els anys més durs de la repressió franquista. Es viu amb por i fam. Es censuren totes les expressions que no siguen en castellà i afins al règim.
2a etapa, quan s’acaba la Segona Guerra Mundial (1945), bloqueig al règim dictatorial.
3a etapa, a partir dels anys 50, el pacte amb els EUA fa possible el reconeixement del règim a l’exterior.
4a etapa, continuació de l’anterior i la dècada dels 60, l’obertura al món activa l’economia, accelera la industrialització i l’èxode del camp a les ciutats. Augmenta el poder adquisitiu i creix el consum. i el turisme. Suposà un trasbals per a la societat puritana (Església catòlica).
5a etapa, dècada dels 60, manifestacions d’oposició a la dictadura i comença la represa de les cultures diferents a l’espanyola. La Nova Cançó.
"L'estaca" Lluís Llach
"Què volen aquesta gent?" Maria del Mar Bonet 
6a etapa, en 1969, s’aguditza la crisi del règim pel contrats d’una economia dinàmica amb les estructures polítiques totalitàries.
7a etapa, la tardor de 1975 mor Franco i comença la transició cap a la democràcia.

(extret i modificat de Paraules i lletres de l'editorial Marfil)

dilluns, d’octubre 21, 2019

Mercè Rodoreda i el context de La plaça del Diamant


CONTINGUTS - LITERATURA (1a avaluació - narrativa)

La plaça del Diamant - Mercè Rodoreda
Contextualització de l’obra

  1. La narrativa de postguerra (fins als anys 70). Altres corrents narratius
  2. Trajectòria de Mercè Rodoreda, etapes. (fer referència a La plaça del Diamant)
  3. Altres autors/autores: Enric Valor, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany.
  4. La narrativa dels 70 a l’actualitat. 
  5. Autors/autores posteriors: Quim Monzó, Montserrat Roig.
  6. Presència d’autores en la literatura de postguerra. Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Maria Beneyto, Maria Mercè Marçal.
Anàlisi de l’obra/fragment


  1. Marc espaciotemporal de l’obra. Referents.
  2. Argument de la novel·la, estructura interna.
  3. Personatges principals. Natàlia, Quimet, Antònio
  4. Temàtica principal i altres temàtiques.
  5. La veu narrativa. Monòleg autobiogràfic.
  6. Els símbols: coloms, balances, embut, ganivet.
  7. Característiques de la novel·la psicològica.

dimarts, d’octubre 01, 2019

TREBALL DEL LLIBRE DE LECTURA: Una biblioteca en el desert. Joan Francesc Mira


Una biblioteca en el desert Joan Francesc Mira
1. FITXA TÈCNICA
1.1. Títol de l’obra.
1.2. Autor/a.
1.3. Autor/a de les il·lustracions (si n’hi ha).
1.4. Editorial i col·lecció.
1.5. Lloc i data de publicació.
1.6. Nombre de pàgines.
1.7. I.S.B.N.

Tria'n set articles, un de cada bloc temàtic, i treballa-hi els aspectes següents:

2. COMPRENSIÓ DEL TEXT
1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponent que apareixen al text.
4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identifica les veus del discurs.
7. Identifica i justifica les marques de modalització del text.

3. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT
1. Destaca algun aspecte interessant de la pronnúncia: distinció de vocals obertes i tancades (o/e), entre sibilants sosrdes i sonores, entre palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonositaxi (fonètica sintàctica): "les ales", "una hora").
2. Altera les referències temporals d'un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Assenyala cinc oracions compostes, digues de quin tipus són i indica'n la funció sintàctica.
4. Comenta els mecanismes gramaticals de referència (pronominalització -febles, relatius-, connectors i dixi).
5. Defineix o dóna un sinònim o un antònim de cinc paraules o d'unitats fraseològiques que no conegues, extretes del text.
6. Comenta si es dóna alguna relació hiponímica o hiperònímica entre el lèxic del text. I assenyala el camp semàntic que hi predomina.

I ara, respecte de tot el conjunt d'articles, redacta dos textos d'extensió mitjana:

4. EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA
1. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho i justifica-ho amb exemples del llibre. (Al voltant de 150 paraules)
2. Quin és l'article que t'ha resultat més interessant? Elabora un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia. (Al voltant de 150 paraules)

dimecres, de setembre 18, 2019

TREBALL de LECTURA VOLUNTÀRIA: Cròniques de la veritat oculta- Pere Calders


TREBALL: Cròniques de la veritat oculta- Pere Calders
1. FITXA TÈCNICA
1.1. Títol de l’obra.
1.2. Autor/a.
1.3. Autor/a de les il·lustracions (si n’hi ha).
1.4. Editorial i col·lecció.
1.5. Lloc i data de publicació.
1.6. Nombre de pàgines.
1.7. I.S.B.N.
2. FITXA LITERÀRIA
2.1. Tria dos contes de cada bloc i formula’n el tema.
2.2. Fes-ne el resum d’aquests contes que has triat.
2.3. Explica el tipus de narrador que utilitza Calders en aquests contes, extrau expressions del text que exemplifiquen la teua explicació.
2.4.Escriu vint-i-cinc paraules o expressions que hages après.
2.5.Extrau exemples dels següents trets del català oriental: morfologia verbal, possessius i lèxic propi (geosinònims).
3. FITXA INTERPRETATIVA
3.1. Fes una ressenya de l’obra (part descriptiva i part de valoració personal).
3.2. Explica quin conte t'ha paregut més: -divertit, -tràgic, -irònic, -cruel, -absurd, -interessant, -realista, -impactant, -sorprenent.
3.2. Reflexiona sobre els títols: justifica el títol del llibre, els títols dels blocs i el títol dels contes que has triat.
3.3. Prova d’escriure un conte breu al més pur estil Caldrers: ambient urbà; narrador intern; situació inicial plàcida trasbalsada per un fet extraordinari, fantàstic, irreal que cree situacions absurdes; amb paradoxes, ironia, etc.
3.4. Relaciona la narrativa de Calders amb les diferents tendències narratives i amb el context sociocultural i polític de la literatura catalana de postguerra.
3.5. Explica quina ha sigut l'aportació personal d'aquest llibre. (És a dir, què t'ha aportat a tu el llibre, quines coses has après, si t'ha fet reflexionar sobre algun tema, com el recordaràs quan passe el temps, per què el recomanaries, ...)


dimarts, de setembre 10, 2019

ESTRUCTURA DE L'EXAMEN PAU

 
1. Estructura de l’examen PAU
L’examen constarà de tres parts: 1. Comprensió del text  2. Anàlisi lingüística del text 3. Expressió i reflexió crítica.
Aquesta prova pararà atenció sobre: l’habilitat de comprensió lectora (part 1), el coneixement i l’ús reflexiu del model lingüístic de referència (part 2) i l’habilitat d’expressió escrita (part 3). Incorpora també continguts d’història de la literatura (ss. xx-xxi), però posats al servei de la comprensió dels textos literaris i de l’expressió. 



1.1. Comprensió del text 
Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. 



Les preguntes seran del tipus següent: 
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text. 
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. 
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. 
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text. 
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc. 
6. Identificar les veus del discurs. 
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text. 



Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text. 



Puntuació: 3 punts a) (1 punt) b) (1 punt) c) (0’5 punts) d) (0’5 punts) 



1.2. Anàlisi lingüística del text 
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents: 



1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”). 
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present). 
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi). 
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text. 



Puntuació: 3 punts a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, convé deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta. b) (1 punt) c) (1 punt) 



1.3. Expressió i reflexió crítica 
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. Aquest bloc consta de dos apartats, en el primer, s’hi faran 2 preguntes (cada pregunta valdrà 1 punt). L’extensió de les respostes estarà al voltant d’unes 75-80 paraules per pregunta. Les preguntes partiran d’un fragment breu (al voltant de 5-10 línies) d’un dels textos seleccionats amb la identificació de l’autoria i el títol de l’obra completa. La primera pregunta se centrarà en la descripció i el comentari d’aspectes formals (recursos, figures retòriques, tècniques, estil, model genèric…) o dels continguts (temes, argument, característiques dels personatges, espai, temps…) de l’obra/fragment. La segona se centrarà en la contextualització i atendrà la relació de l’obra/fragment amb l’autor (la seua trajectòria o etapes i les característiques pròpies), amb el context històric i/o amb el context literari (models, corrents, subgèneres propis de cada gènere o altres autors destacats del gènere durant el període 1939-actualitat).
El segon apartat consta d’unaqüestió oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc. 
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc. 
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc. 
Puntuació: 4 punts a) (2 punts) b) (2 punts) 


2. Criteris generals d’avaluació
Criteris de valoració de l’expressió escrita En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica. 

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.


Benvingudes i benvinguts!!!