reflexions

Un país sense política pròpia no és un país propi. És un tros del país dels altres [...].

Si no patírem tanta carència de país, no en caldria cap, de nacionalisme, però sí que en cal: almenys per a compensar el dèficit [...].
Joan Francesc Mira

POLÍTICA
[...] tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.

TEMPS
Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.

JOAN FUSTER Diccionari per a ociosos

dimecres, de setembre 19, 2018

2n BAT - TEMES DE LITERATURA (exemple 1r tema)

Ací tens una proposta que et pot servir d'exemple per tal que elabores el primer tema de literatura. Només és una proposta i en tot cas l'hauries d'escurçar un poc. A més a més, recorda que sempre és interessant que en faces una versió pròpia.

EXEMPLE DEL TEMA 1

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
La Guerra Civil va deixar pas a la dictadura franquista, context sociopolític que va condicionar en gran mesura la narrativa de l’època, ja que van ser uns anys de repressió contra les cultures i les llengües no castellanes. Els nostres escriptors es van veure forçats a l’exili; o a no poder publicar, és a dir, a l’anomenat exili interior. Pel que fa al cas concret de la narrativa, va ser el gènere que més va acusar aquesta repressió, sobretot la novel·la, ja que requeria d’una infraestructura editorial més estable.
Amb tot, després d’una etapa de màxima repressió, i, coincidint amb un moment de certa liberalització a conseqüència del resultat de la Segona Guerra Mundial, el 1946 es donen els primers permisos per escriure en català i el 1947 es convoquen els premis Joanot Martorell i Víctor Català, de narrativa.
Però, no va ser fins a la dècada dels seixanta que, com a conseqüència de la recuperació econòmica, les editorials aposten per la publicació de novel·les.
Així, totes aquestes dificultats van contribuir perquè els narradors foren figures aïllades que van conrear tendències narratives diverses, entre les quals destaca la novel·la psicològica, La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda; i la novel·la realista, L’ambició d’Aleix, de Enric Valor. Altres narradors, però, es van caracteritzar per una literatura imaginativa, com Pere Calders; i d’altres es van preocupar per assajar procediments innovadors, com Manuel de Pedrolo.
D’aquesta manera, malgrat el trencament de la continuïtat literària que va suposar aquest període, la voluntat de subsistència va fer possible la represa.
(256 paraules)